932 17 83 96
689 29 35 68
info@creixbarcelona.com
c/ Teodor LLorente, nº 2, Baixos,
08041 Barcelona
Regressions infantils i com enfrontar-les.
Les regressions infantils poden aparèixer davant de la necessitat de reforçar la sensació de seguretat.
Maria Giménez González | Psicòloga general sanitària | 21 de novembre de 2023
En contra del que es tendeix a pensar, el desenvolupament infantil no és lineal, és a dir, hi ha períodes d’estancament, períodes d’avançament i períodes de retrocés.
És en aquest últim cas quan parlem de regressions infantils, que apareixen quan nens i nenes deixen d’executar una habilitat, capacitat o fita del desenvolupament que ja han adquirit i dominen, i retornen a una etapa anterior dels seus processos d’aprenentatge, de manera temporal.
Així, solen mostrar conductes pròpies de nens/es més petits, com per exemple:
- Demanen el xumet.
- Parlar o actuar com un bebè.
- Enuresi (incontinència urinària) o encopresi (incontinència fecal).
- Xuclar-se el dit.
- Voler beure en un biberó o menjar en forma de farinetes.
- Demanar ajuda per vestir-se o fer servir el lavabo.
- Reclamar constantment els cuidadors a l’hora de dormir.
- Voler jugar exclusivament amb joguines de bebè.
Per què apareixen les regressions infantils?
L’evolució normal dels infants no implica deixar enrere uns comportaments i immediatament assolir-ne altres de nous, sinó que els ja adquirits poden coexistir amb altres més primitius temporalment.
És bastant habitual que els petits presentin aquestes conductes quan necessiten que els reforcin la sensació de seguretat. Sigui per canvis en l’entorn com problemes entre els progenitors, desaparició de les figures d’aferrament, mudances, inici de l’etapa escolar, arribada d’un germanet/a, etc.; o bé simplement pel procés de créixer i els temors que aquest comporta.
En fer-nos grans se’ns exigeixen més responsabilitats i més independència en les tasques, i apareix inseguretat, desorientació i por al que és desconegut. És per això que de tant en tant poden necessitar de manera passatgera “fer un pas enrere” i tornar a un estat en què se sentien més atesos, recollits i estables.
En altres ocasions, les regressions infantils poden ser senyals d’alarma i indicadores d’altres tipus de problemàtiques més greus que poden estar generant ansietat i nervis als nens i nenes, com assetjament, maltractament verbal o físic o abús sexual infantil.
Com actuar a casa?
- Mostrar comprensió i ser pacients: No forçar revertir la conducta d’un moment per altre, ja que actuar des d’una posició rígida i estricta pot tenir fins i tot un efecte més estressor i mantenir la duració de les conductes regressives.
- Treure-li ferro a la situació: Com hem dit, les conductes regressives són una necessitat i, per tant, els petits les han de poder expressar i apaivagar la seva ansietat. Primer atendrem la seva necessitat emocional, i després li corregirem la conducta sense avergonyir-lo/a ni realitzar comentaris negatius.
- Ajudar-los a gestionar les seves emocions d’una manera sana i navegar els canvis: Podem parlar-ne obertament des de ben petits i ens podem ajudar de recursos com contes, que adaptarem segons el nen/a i cas concret. Per exemple: El talismà de la Luna (de Maryorie d’Antagnan i Jorge Barudy).
- Dedicar-los més temps sense reforçar les conductes regressives: No imitar la parla de bebè o animar-los a fer que continuïn amb la conducta regressiva; molts cops desapareixen de manera natural si no obtenen reforçament o acaparen atenció. En canvi, podem reforçar les conductes ja assolides que feia normalment i ensenyar que no té necessitat de dur a terme les conductes regressives per captar la nostra atenció i sentir-se recollit i protegit.
- Reflexionar si som els progenitors, cuidadors o altres familiars qui podem estar potenciant aquestes conductes: Li parlem en un to més infantilitzador imitant la seva parla? Mostrem conductes o fem comentaris que delaten que no ens agrada que es faci gran? Li estem transmetent inseguretat o estrès els adults per situacions familiars, ambientals, canvis importants, etc.?
- Consultar amb un professional si després d’unes setmanes les conductes no es redueixen o desapareixen, en el cas que es tinguin sospites sobre altres situacions més complexes que les puguin haver originat, o si es necessiten més pautes parentals concretes i adaptades.
