932 17 83 96
689 29 35 68
info@creixbarcelona.com
c/ Teodor LLorente, nº 2, Baixos,
08041 Barcelona
Infants hiperregalats
Nens i nenes que tenen una quantitat de regals superior a la que poden processar i atendre.
Clara Barnadas Nadal | Psicòloga | 18 de desembre de 2023
Les festes de Nadal son una època plena de màgia que, sobretot els més petits, solen viure amb moltes ganes i especial il·lusió. A mesura que s’aproximen les festes, comencen a fer les cartes al Pare Noel o als Reis Mags d’Orient, sabent que també caurà algun regal del tió.
Aquests dies els veurem més nerviosos i entusiasmats, i és important que puguem acompanyar la seva emoció, però també guiar-los de manera adequada com a part del seu desenvolupament socioemocional. Actualment els infants es troben exposats a una societat de consum amb altes dosis de publicitat, i els/les especialistes alerten, cada cop més, de les conseqüències de l’excés de regals. Aquest és un fenòmen que va en augment i que s’ha etiquetat com a “síndrome de l’infant hiperregalat o sobrerregalat“, referint-se a als nens i nenes que tenen una quantitat de regals superior a la que poden processar i atendre. Les característiques serien la sobreestimulació (incapacitat per mantenir l’atenció), la baixa tolerància a la frustració, el menyspreu cap al que tenen, la imaginació empobrida, l’egoisme i el materialisme (voler cada vegada més coses noves per obtenir benestar).
En molts casos, l’infant rep més regals dels que pot assumir emocionalment, sent cada vegada més difícil que s’emocioni amb la mateixa intensitat davant dels nous regals. Sovint es dona més importància a la quantitat que a la qualitat, i això desencadena fàcilment estats de frustració, quan per exemple no reben la mateixa quantitat de regals d’un any per l’altre, o els regals no satisfan les seves expectatives. L’aprenentatge de “no poder-ho tenir tot” és important per al seu desenvolupament, i tenim un paper fonamental en el treball de la seva tolerància a la frustració. A més a més, l’excés de joguines pot esdevenir una barrera al desenvolupament de la imaginació i creativitat de l’infant.
És important preparar l’infant per a que aprofiti les festes per estar en família i valorar les petites coses, valors que esdevinguin factors protectors davant d’aquells comportaments més possessius, egoistes i materialistes als que ens aboca el consumisme excessiu. Deixar que l’infant triï 25 regals d’un catàleg el portarà a la frustració de manera força directa, i farà que el nen o nena valori poc el que té i els objectes que demana. L’hem d’acompanyar a entendre que no podrà rebre tots els regals que vol, i a prioritzar allò que més li fa il·lusió per sobre de la quantitat.
Què hauríem de valorar, doncs, per a regalar de manera responsable?
– Prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat. Apostar per aquells regals més màgics i desitjats que l’infant valori, i no aquells que acabarà ignorant al cap d’uns dies.
– Mantenir la calma davant la rebequeria de l’infant, que no desperti la necessitat de l’adult de regalar. Els hem d’explicar, de manera raonada, que “tot no pot ser“. A la llarga, la capacitat de contenció és més que la satisfacció del desig.
– Acompanyar l’infant a l’hora de demanar els regals, per exemple fent la carta al Pare Noel o als Reis Mags. Hem de tenir en compte que l’infant normalment demanarà més, ja que el seu cervell no està preparat per l’autocontrol que pot tenir l’adult. L’hem d’ajudar a discriminar el que realment vol o necessita, i posar límits a les seves demandes.
– Posar-se d’acord tots els familiars de l’infant, per tal d’actuar conjuntament de manera responsable.
– Repartir els regals entre el tió, el Pare Noel i els Reis d’Orient.
– Comprar sense estrès i posant fre a la por a decepcionar l’infant, que s’enfadi, que tingui menys regals que algun/a company/a de classe o a no ser prou valorats com a família.
– Evitar comparacions amb altres infants. El sistema familiar no perdrà qualitat per tenir menys regals. Els hem d’acompanyar a veure que l’important és gaudir del regal en família, i diferenciar el regal desitjat d’aquell que “no és satisfactori a la llarga”. En comptes de dir “m’han fet 8 regals”, es pot dir “en tinc 2 i són súper guais“.
– Advertir de l’efecte dels anuncis, ja que sovint disparen la imaginació generant unes expectatives de la joguina que son distorsionades. En la mateixa línia, evitar posar els infants davant els catàlegs com si es tractés d’un “autoservei”, ja que la realitat no és així.
– Evitar regalar diners, ja que és “regalar-ho tot i res”, almenys fins que son més grans. A partir de certa edat, és important animar als infants i adolescents a fer regals a la família i no només rebre’ls.
– Tenir consciència a l’hora de regalar pantalles, i negociar amb anticipació quantes hores les podrà utilitzar i com.
– No hi ha un nombre determinat de regals, però fins als dos es recomana no fer més de dos regals. Així és més fàcil estimular adequadament la seva atenció. Més endavant, l’ideal seria fer quatre o cinc regals.
Una possible orientació, per part d’educadors/es i psicòlegs/gues, és la regla dels quatre regals.
Aquesta contempla:
- Una joguina que els faci molta il·lusió: una cosa que realment desitgi i que espera amb ganes. Si a l’infant li agrada, serà bo relacionar-ho amb una activitat física (patinet, bicicleta, patins…)
- Un regal útil o necessari: Un objecte que pugui portar (sigui roba, sabates, accessoris, motxilla…) pot ser diferent al que porten habitualment, però que puguin portar el dia a dia.
- Un regal educatiu: pot ser molt estimulant per a l’infant i que s’il·lusioni i diverteixi alhora que aprengui (llibres, puzzles, manualitats, material per a fer experiments…)
- Un regal vinculat a la família: quelcom que es pugui compartir en família (un joc de taula, una sortida, una experiència…)
Alguna cosa més a tenir en compte a l’hora de triar regals?
La Doctora i Psicòloga Clínica de Sant Joan de Déu, Mº Ángeles Mairena García, ens recomana seguir les següents indicacions:
- Afavorir la creativitat o altres habilitats: crear, experimentar, inventar… Buscar joguines que no ho donin tot fet. D’altres poden afavorir l’atenció, la memòria, o la psicomotricitat fina o gruixuda.
- Afavorir les relacions socials: jocs per a jugar de manera cooperativa o en equip, que contribueixin al desenvolupament d’habilitats socials.
- Afavorir els valors positius: la solidaritat, l’empatia, el respecte, … evitar els jocs que promouen l’agressivitat i la violència.
- Temps per gaudir junts: el millor regal que podem fer als nostres fills/es és el temps compartit. Son dates que poden permetre compartir experiències i emocions, i acompanyar-los en el procés i crear, jugar i descobrir sensacions pot enriquir molt l’experiència.
- Materials i seguretat: optar per materials naturals, amb textures agradables, atractius i segurs.
- Joguines adequades segons l’edat. Algunes orientacions serien…
-
-
- Entre l’any d’edat i els dos anys
-
Es dóna un gran desenvolupament motor (comencen a caminar), del llenguatge i de la capacitat representativa. Algunes de les joguines que més agraden solen ser blocs de construcció, peces encaixables, pilotes, cotxes, ninots/nines, material per pintar, plastilina, instruments musicals o cubs.
-
-
- Entre els 3 i els 4 anys
-
Mostren més destresa a nivell de motricitat fina i gruixuda, més habilitats cognitives (com raonament o creativitat) i posen en pràctica les seves habilitats socials i emocionals. Algunes joguines adequades per a aquesta edat poden ser els puzles, cotxes, ninots/nines i accessoris i material que permetin la creativitat, com pintar o construir.
-
-
- Entre els 6 i els 8 anys
-
Continua el desenvolupament en les àrees anteriors i augmenta l’interès pels iguals. Els agraden joguines que afavoreixin la motricitat gruixuda (bicicleta, pilotes, cordes de saltar …) i fina (joguines de construcció, material per pintar o manualitats, puzles …), el joc simbòlic (ninots/nines, disfresses, joguines per a jocs de rols), instruments musicals, contes, jocs cooperatius de taula, jocs d’experiments, microscopis…
-
-
- Entre els 9 i els 11 anys
-
Els agraden més activitats complicades, com jocs d’estratègia, reflexió o experimentació. També gaudeixen de complements audiovisuals, electrònics o esportius o d’entrades per a espectacles.
-
-
- Entre els 12 i els 14 anys
-
Hi ha un gran desenvolupament de la identitat i la intimitat, i van buscant el seu espai. Guanyen importància els amics i, amb freqüència, el món de la tecnologia. Normalment gaudeixen amb llibres, música, entrades per a espectacles, complements per esports o tecnologia (videojocs, ordinador).
